Entrevista a Marta Eugènia Gonzàlez, Directora General de VINCLE
Publicat el 23/12/21
El passat mes de juliol, la Marta Eugènia Gonzàlez es va incorporar a VINCLE assumint la Direcció General de l'entitat. Va agafar el relleu d'en Francesc Xavier Rodríguez Burch, ara president, amb una tasca molt important: Consolidar la base de servei social que VINCLE ha estat desenvolupant durant els darrers 20 anys.
La Marta Eugènia és una persona amb una gran vocació social, molt lligada a l'àmbit universitari i amb una llarga trajectòria a l'Administració Pública.
Tots aquests coneixements i experiència han estat cabdals en la seva decisió de respondre a la crida de VINCLE i així, iniciar aquest nou projecte amb la voluntat de seguir treballant al servei de les persones, col·laborant amb l'equip humà de la nostra entitat.
Hola, Marta Eugènia. Primer de tot, què et va motivar a assumir la Direcció General de VINCLE i en quin moment professional et trobaves quan vas decidir incorporar-te a l'entitat?
Fa més de 21 anys que em dedico a treballar al servei de les persones. Sempre ho havia fet dirigint projectes des de l’administració pública o fent classes a la Facultat de Treball Social i Educació Social, precisament impartint classes al respecte de la direcció dels serveis socials i l’atenció a les persones, formant als directius i directives del Tercer Sector. He estat gerenciant vàries entitats del Tercer Sector en atenció directa al llarg d’aquests anys tant nacionals com de cooperació internacional.
Va arribar la Covid-19. Em va enganxar sent servei essencial i treballant amb els meus equips 12 i 14 hores diàries a l’administració pública. Vam aprendre de l’experiència el que mai pensàvem haver viscut i après. Vam patir incerteses i vam créixer com a professionals i persones. Vaig pensar que després d’aquest mesos tant intensos gestionant a primera línia serveis essencials, havia après tant i de forma tant intensa, que em calia aplicar tot el que sabia, a l’altra banda dels equips i els serveis. Al Tercer Sector. Però no a qualsevol preu i de qualsevol forma.
I aquest lloc havia de ser VINCLE...
Va ser VINCLE, la seva trajectòria, el seu projecte, la seva proposta més enllà del compromís habitual, el seu rigor i solidesa com equip humà el que em va fer pensar que en tenia ganes de formar-ne part. Aportant el que sabia, sumant. Ara mateix no podria estar més contenta de l’elecció presa. Els canvis ens fan por a tots. Però recomano atrevir-se, i sortir de la zona de confort, per seguir aportant.
Ara ja fa cinc mesos de la teva incorporació. Durant aquest temps has pogut conèixer de primera mà els diferents programes, serveis i equips de treball de l’entitat. Com definiries la feina que s’està fent actualment des de VINCLE i com són les persones que la gestionen?
Han estat cinc mesos que definiria de regal absolut. No és el mateix conèixer una entitat “des de fora” que ser-hi dins. I la impressió que de VINCLE tenia prèviament no ha fet més que millorar. La coherència interna de l’entitat, la seva trajectòria de més de 20 anys, consolidant la seva tasca i posició als territoris on s'hi treballa.
“Per a la gestió d'una entitat cal constància, treball diari, ser-hi sempre als territoris i saber entendre'ls"
Conèixer als equips tècnics i directius (a la Marta Soler, al Ramon León, a la Sílvia Durany, a la Judith Cobacho, a la Montse Puigvert, al Francesc Almacelles, a la Dolors Camats), a les companyes d’oficina, als equips tècnics i a la Junta i fundadors del projecte que amb tota la predisposició m’han acollit. Al Francesc Rodríguez de qui n’aprenc a diari, a la Francina Planas, al Paco Estellés... ells segueixen aportant des de l’espai que ara es conforma a VINCLE; una oportunitat de dirigir l’entitat amb experiència però a l’hora amb capacitat d’innovació, sent capaços de donar espais i oportunitats als nous i joves equips que ens hi hem afegit, i sumant l’experiència i coneixement acumulat. Aquesta suma, no és habitual, quan hi ha canvis, i ha estat una grata sorpresa.
I ara, una vegada has pogut conèixer internament l'entitat i el seu equip humà, quin és el camí a seguir? Quines són les prioritats a l'hora de dirigir una entitat de l'àmbit social com VINCLE?
Doncs si la recepta fos clara, crec que totes les entitats la compartiríem sense dubte i a totes ens aniria bé. Però la realitat és que no hi ha receptes màgiques, ni exitoses en un context incert, complex i canviant post-Covid-19, que ens ha deixat una alta vulnerabilitat social, uns sectors esgotats i escenaris canviants.
No obstant, m’atreviria a dir que a VINCLE anem pel bon camí. Això no és improvisat, ni ràpid de fer. Diria si hagués de compartir una recepta encertada per la gestió d’una entitat apostaria per dir que cal constància, feina diària, ser-hi sempre als territoris i entendre’ls. Saber captar les necessitats per poder-t’hi apropar posant a les persones, famílies i comunitats al centre de l’actuació. Des de la comunicació constant i l’exercici de l’empatia practicada.
I aquí és imprescindible el compromís de tot l'equip que conforma VINCLE, oi?
Afegiria que no és possible fer-ho bé, sense les persones que formen el capital humà de VINCLE, cadascú des de la seva responsabilitat individual i col·lectiva. Fer equips sòlids que treballen des del rigor i la confiança interna, per mi, és cabdal. I cal a més equilibri en els recursos, repartir-los bé, disposar-ne i cercar-ne de nous, per brindar estabilitat i durabilitat als projectes.
I això no ho podem fer sols en el camí, calen estratègies i aliances, sumar també amb altres, amb tercers, si cal, de vegades, per teixir relacions ètiques i de confiança social i professionals amb els que seguir fent camí.
Parlem de la teva tasca anterior a VINCLE. Des de l’any 2009 al 2021, vas ser Cap de Serveis a les persones a l’Ajuntament de Bigues i Riells. Quin balanç fas d’aquests dotze anys com a Cap de Serveis a diferents regidories?
Anar a Bigues i Riells, va ser una elecció personal. És cert que t’hi has de presentar a oposicions i guanyar, però si t’hi presentes o no, va ser molt personal. Jo venia de Nou Barris, de fer gerència allà, i un municipi rural com Bigues i Riells, em semblava que era el que volia fer. Treballar més per les comunitats i persones. Sentir-les a prop, i connectar amb l’exercici diari de l’acció social van ser els objectius.
A banda de la teva trajectòria a l'Administració Pública, també has estat una persona molt lligada a l'àmbit universitari. Has cursat diversos postgraus i màsters, tots relacionats amb l’associacionisme i la gestió pública i en definitiva, de l’àmbit social...
Mai he estudiat res que no fos necessari en el moment que em trobava. No va ser planificat. Vaig anar adquirint responsabilitats, i trobant-me amb reptes, i vaig estudiar el que em semblava que em podia ajudar més en cada moment.
“La col·laboració del Tercer Sector, del món públic, del privat i de l'universitari és fonamental"
No he sortit de l’ambient universitari. Al final un dia estàs a l’altra banda de la cadira, sent tu la que pots explicar-te i aportar als alumnes. A mi la facultat m’endreça, sistematitza el meu dia a dia, és el moment de pensar i endreçar l’acció a la que dedico la resta d’hores laborals.
Una altra de les teves vocacions és la docència, doncs compagines la feina a VINCLE amb la coordinació del màster en Direcció, Gestió i Intervenció en Serveis Socials a la URL com a professora associada. Com va començar la teva relació amb la Universitat i què creus que t’ha aportat?
Doncs havia de fer unes oposicions, i buscava un màster que sumés l’acció social i la direcció de la mateixa. Vaig estudiar en dos anys, doncs ja era mare i directiva. Ho vaig gaudir molt, era el moment de la setmana per mi. I no havia acabat de presentar el TFM que va sortir la plaça. Va ser curiós, els docents que m’estaven acabant d’avaluar, els havia de seure en un claustre i coordinar, quant encara em sentia alumne.
La veritat és que sempre m’han fet sentir a gust; avui formem un bon equip de docents que dediquen unes hores a la docència i moltes hores a les direccions de les entitats del tercer sector per les que treballem. Compartir amb ells que en saben tant, em sembla un honor.
Tenim l'àmbit universitari, l'Administració Pública, l'associacionisme... i també el sector privat. Com poden col·laborar tots aquests estaments en el servei a les persones? Com creus que es pot fomentar aquesta cooperació a Catalunya?
És cabdal. Tot i que depèn el prisma i la quantitat de col·laboració d’una i altra part, alguns dirien que és política, i depenent d’on equilibres el pes et situarien en un o un altre ambient polític.
Dit això, la col·laboració del Tercer Sector, del món públic, del privat i de l’universitari és fonamental. S’anomena la societat relacional, o els territoris socialment responsables. Allà on moltes sinèrgies s’uneixen per impactar socialment en contextos vulnerables.
VINCLE es troba ara mateix en un moment de canvi. Un canvi que ha de permetre a l’entitat consolidar la seva influència i ampliar el seu abast. Quines fortaleses mostra l’entitat per a realitzar aquesta transformació i en quines oportunitats s’ha de posar més èmfasi?
Les fortaleses rauen en haver crescut sòlidament, poc a poc, generant base i coneixement. Base social, base humana i perquè no dir-ho reputació on VINCLE és coneguda. Saber llegir bé qui som i què sabem fer molt bé, i saber llegir els entorns i les necessitats que podem cobrir. Què se’ns demana del què sabem i volem fer, i fer-ho el millor possible en cada moment.
“Les entitats han de professionalitzar-se, ser àgils i molt efectives. Però alhora han de saber llegir i adaptar-se tant en solitari com en aliances"
Sumar col·lectivament i de forma unísona cada responsabilitat individual per esdevenir una força professional i col·lectiva als territoris. Fer del que sabem una qualitat i la nostra carta de presentació, tot i els moments complexos, és, per mi, la força i l’oportunitat que hem d’aprofitar.
La pandèmia ha tingut unes conseqüències molt greus en el teixit social del nostre país. Les entitats també han patit molt amb aquesta situació d’excepcionalitat. Què hi pot fer el Tercer Sector? Com podem fer-nos forts i així poder respondre amb eficiència a les necessitats socials?
Les entitats han de reconstruir la seva enginyeria social. Sistematitzar els seus processos, professionalitzar-se, ser àgils i molt efectius. Però alhora han de saber llegir i adaptar-se tant en solitari com en aliances. Per això cal un olfacte important en “veure-les” venir, o com es diria tècnicament anticipar-se al que passarà. Però tot això no pot fer-se si no saps qui ets, quins valors et mouen, quina és la teva missió i visió i n’ets totalment coherent.
La coherència, el diagnòstic ràpid, amb un gran equip humà, fer de les entitats estructures àgils no només capaces de sobreviure a contextos de crisis, sinó a afegir coneixement constant, de qualitat i rigor. Penso que és clau per adaptar-se i seguir endavant.
Deixant de banda la feina, com et defineixes personalment? En quin entorn et sents més còmoda?
No sé separar una cosa de l’altra. No sé si és sa o no, però a aquestes alçades no puc destriar la vocació de qui soc. A més, en la meva vida m’he enrolat sempre en les causes associatives del meu poble i el meu entorn. I quan no hi soc fent la festa major o la castanyada, em trobaràs amb la meva família, el meu marit, la meva filla, els meus gossos i un grapat d’amics i amigues amb qui compartim moments.
Tenim una casa on ens agrada acollir, pensada perquè la gent es quedi a dormir, vingui amb nosaltres el cap de setmana, es relaxi, i faci excursions amb nosaltres. Viure al Montseny, sempre va ser una meta, i aquí estem a rural i al Montseny, a Sant Antoni de Vilamajor. Els diumenges ens trobaràs fent el cafè al mercat i comprant verdura amb els gossos.
Per últim, quins són els teus objectius més immediats com a Directora General de VINCLE? Quin futur visualitzes per a l’entitat?
Els objectius seran aquells que ens marquem entre tots: Assemblea, junta directiva i puguem dur a bon port els equips tècnics i directius.
Consolidar el canvi, sense patir. Aprovar el Pla Estratègic 2022-2025, implantar el pla de qualitat o fer un estudi de mercat són algunes, només de les metes que ens hem proposat a VINCLE.
Comments