Publicat el 29/9/21
Des de VINCLE mostrem la nostra preocupació davant el retrocés dels drets fonamentals de les dones i nenes d’Afganistan i considerem que les entitats del Tercer Sector Social hem de fer sentir la nostra veu per a denunciar-ho i exigir que es respectin
Com totes coneixem, el passat 15 d’agost els talibans entraven a la capital d’Afganistan, Kabul, i declaraven el control del govern nacional. Dues setmanes després, les forces militars nord-americanes abandonaven el territori afganès, deixant a la seva sort a una població que vivia amb molta incertesa la nova situació. Les imatges de persones intentant pujar als avions d’evacuació de manera desesperada, algunes perdent la vida en l’intent, van fer la volta al món. I és que l’entrada dels talibans al govern afganès suposa la fi a vint anys de presència occidental a la zona que, sobretot per a les nenes i dones del país, ha estat una breu oportunitat per exercir drets fonamentals que els havien estat negats durant l’antic règim talibà, instaurat al poder des del 1996 al 2001.
Només van caldre cinc anys perquè el record de la vulneració total de drets i de la violència estructural cap a les nenes i dones del país segueixi ben present en la població i ara, amb la nova arribada d’aquest règim, el futur es visqui amb molt pessimisme. Però hem de tenir en compte que la lluita de les nenes i dones de l’Afganistan pels seus drets ha estat constant durant tota la seva història recent. I la tornada dels talibans és un nou obstacle ja conegut que no permetrà el seu desenvolupament.
L’any 1964 es va blindar el sufragi a les dones d’Afganistan amb la creació de la Constitució, que també garantia l’ensenyament obligatori i la llibertat de treballar. Les dones afganeses van gaudir dels mateixos drets que una dona occidental fins al 1979. Llavors, l’inici de la guerra ho va canviar tot. Finalment l’any 1996 el règim talibà va aconseguir el poder. El moviment talibà és un grup polític i militar que basa la seva ideologia en el salafisme, un corrent de l’islam de caràcter ultraconservador que imposa a les dones un seguit de comportaments submisos i les desplaça de la vida pública.
Durant el primer govern talibà, les dones no podien treballar i les nenes no podien anar a l’escola. Les dones s’havien de cobrir el cap i sempre sortir acompanyades per un parent home (mahram) si no es volien enfrontar a humiliacions, pallisses públiques i fins i tot ser objecte de lapidacions i execucions. Com a resultat d’aquest règim dictatorial, ara com ara, el 75% de les joves no estan escolaritzades el 80% de les dones afganeses són analfabetes.
Com diu la Malala Yousafzai, activista pakistanesa pels drets humans i defensora de l’educació: “Si es vol acabar amb la guerra amb una altra guerra, mai arribarà la pau. Els diners gastats en tancs, armes i soldats s’han de gastar en llibres, llapis, escoles i professorat. L’educació és poder per a les dones i per això els talibans tenen por de l’educació. No volen que les nenes vagin a l’escola perquè saben que aquestes nenes esdevindran dones poderoses, dones lliures.”
Les entitats del Tercer Sector tenim interioritzat el concepte de consciència intercultural i hem après la importància de conèixer i reconèixer la cultura d’altres països i religions. També entenem que certs canvis culturals no es donen de forma ràpida, necessiten temps, i sabem que una imposició immediata de canvis només provoca la radicalització de les posicions conservadores. No obstant això, la situació de l’Afganistan en mans d’un règim misogin com el talibà suposa una vulneració de drets cap a les dones i les nenes extremadament cruel. La nostra ètica professional ens impossibilita mirar cap a una altra banda.
Des de VINCLE desitjaríem tenir la capacitat d’assegurar la justícia, seguretat, integritat i drets a les dones i nenes de l’Afganistan i d’esmenar els errors polítics. Però el que sí que podem fer és fer sentir la nostra veu per denunciar i per exigir accions. Demanem a les nostres administracions que facin complir la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) al territori afganès i que proporcionin acollida i intervenció social de qualitat, on les entitats del tercer sector defensores dels drets de les dones, com ho és VINCLE, formin part de les polítiques de refugi amb la perspectiva cultural i de gènere que la situació requereix.
VINCLE Associació per la Recerca i l’Acció Social, com a membre d’ECAS, donem suport al manifest “Afganistan: Per una vida digna i amb llibertat” que va elaborar l’Associació Feminista Ca la Dona i volem destacar mitjançant aquest text la nostra postura i posició davant els fets succeïts recentment a l’Afganistan.
Comments