La nostra companya Catalina Coll és la protagonista de l'entrevista de Factor Humà d'aquest mes de juny. La Catalina és pedagoga de formació i ha dedicat bona part de la seva trajectòria professional a l'atenció a infants amb discapacitat i en situacions de risc d'exclusió.
Des de fa més d'un any, treballa a VINCLE com a gestora comunitària i dinamitzadora al Programa de Gestió Comunitària d'edificacions d'habitatge social adjudicades en règim de lloguer i de dinamització dels habitatges intergeneracionals de l'Institut de l'Habitatge de les Illes Balears (IBAVI).
Parlem amb ella per conèixer i aprofundir en aquest model de cohabitatge, que vincula els col·lectius de joves i gent gran.
Hola, Catalina. Ets pedagoga de formació. Què et va motivar a cursar aquests estudis?
Sempre m'ha cridat l'atenció poder treballar amb infants i adolescents, però no sabia de quina manera; tenia clar que no volia dedicar-me tota la vida al mateix tipus de feina (professora o mestra). El primer cop que vaig sentir parlar sobre la pedagogia va ser a les xerrades que fan al batxillerat sobre els estudis universitaris o de formació professional. Ens varen explicar que la pedagogia té moltes sortides, ja que es pot treballar tant en l'àmbit educatiu, laboral i social.
Aquest fet va fer que em decidís a estudiar pedagogia. Pensava que tindria més oportunitats d'inserció laboral i em donaria la possibilitat de variar i tenir noves experiències professionals.
Posteriorment, vas fer un Màster Universitari en Intervenció Socioeducativa amb Infància, Adolescència i Família. Què creus que et va aportar aquesta especialitat?
Mentre cursava el grau en pedagogia em vaig adonar que el que més m'agradava era l'àmbit educatiu i el social. Cada cop estava més segura de voler dedicar-me a ajudar a les persones en situació de risc o vulnerabilitat. L'especialitat que vaig cursar estava enfocada en infants i famílies en risc.
Vaig ampliar els coneixements sobre l'àmbit social i vaig aprendre estratègies de prevenció i intervenció familiar en situacions convencionals, no convencionals i de necessitats socials. També vaig inserir-me en el món de la mediació.
Has pogut traslladar tots aquests coneixements al treball amb infants i joves? Quines experiències has adquirit en contacte amb aquests col·lectius?
Sempre he volgut treballar amb infants i joves i, gràcies a la meva formació com a pedagoga he pogut viure experiències diverses en l'àmbit professional. Tanmateix, encara que les he tingut en diversos llocs de feina, sempre he estat amb nins i nines en risc d'exclusió o amb discapacitat. Són infants que agraeixen la feina de l'educador i que passis temps amb ells. És molt gratificant viure els avenços dels infants i com van adquirint nous coneixements.
"Els llogaters i llogateres de les comunitats on intervenim agraixen les visites d'una persona referent per poder parlar de les situacions que els preocupen"
Tant en els casos dels nins amb discapacitat com en els nins en situació de risc, la figura de l'educador/a és molt important pel seu desenvolupament integral; sento que es crea un vincle molt fort per les seves situacions personals. He pogut conèixer les difícils situacions personals que viuen molts d'infants perquè han estat separats dels pares per negligència i he experimentat que la figura més propera a la materna o paterna és l'educador/a, motiu pel qual penso que el grau d'implicació és major. És un treball dur emocionalment però a la vegada molt satisfactori. He gaudit molt d'estar amb aquest col·lectiu malgrat la duresa d'algunes situacions personals.
Des del punt de vista d'una pedagoga, com ha de ser l'atenció a les necessitats especials que té cadascun d'aquestes joves?
Penso que el repte de l'educació i de la societat en general, és aconseguir la plena inclusió. En els darrers anys s'ha avançat bastant cap a una educació inclusiva, però encara falta camí. El sistema d'educació inclusiva no només és beneficiós per a les persones amb discapacitat, sinó que ho és per a totes les persones.
Per aconseguir la inclusió, és important entendre que la diversitat no pot ser eliminada, ja que és un fet natural. S'han d'acceptar les diferències i la diversitat. El que hem de fer com a professionals és aprendre a treballar amb la diversitat i adaptar la nostra pràctica professional per tal que tothom pugui aprendre o participar. Al llarg de la història s'ha posat el focus en el fet que el problema és de la persona amb discapacitat quan realment, el problema és del context. Per aquest motiu, s'ha de modificar el context, s'han d'oferir suports i eliminar les barreres que impedeixen la participació i progrés de totes les persones.
Tothom aprèn a partir de les seves capacitats, motiu pel qual l'educador o l'educadora ha de conèixer les capacitats de les persones que atén per tal d'adaptar la intervenció a cada una d'elles.
També has estat vinculada al voluntariat, en concret al projecte socioeducatiu Naüm. Ens pots explicar com ha estat la teva experiència com a voluntària i en què consistia aquest projecte?
El projecte socioeducatiu Naüm fa referència a un servei comunitari que es duu a terme a una de les barriades de Palma i tracta de dur a terme activitats lúdiques i educatives a grups d'infants en risc d'exclusió social. Els infants de la barriada assisteixen a un centre de dia els horabaixes on dediquen una part del temps a reforç escolar i l'altre part a activitats d'oci. També es fa un acompanyament integral del menor, oferint suport emocional, es desenvolupen les seves habilitats, i es treballa en la prevenció de situacions de risc, etc.
Vaig voler fer aquest voluntariat perquè complia amb els meus interessos d'ajudar a nins i nines en risc d'exclusió social.
La Catalina visita periòdicament les comunitats dels habitatges socials en règim de lloguer de l'IBAVI a Palma (Mallorca) i atén les demandes i preocupacions de les veïnes residents
El març de 2023, ara ja fa més d'un any, vas començar a treballar a VINCLE en el marc del Programa de Gestió Comunitària d'edificacions d'habitatge social adjudicades en règim de lloguer i de dinamització dels habitatges intergeneracionals de l'Institut de l'Habitatge de les Illes Balears (IBAVI). Ens pots explicar com va sorgir aquesta oportunitat i què et va motivar a participar-hi?
A partir de la meva formació universitària vaig cursar un Certificat de Professionalitat de Mediació i em vaig especialitzar més en aquest àmbit. A partir d'aquest curs vaig trobar l'oferta de feina de VINCLE i em va semblar interessant.
L'oferta anava destinada a treballar amb persones majors i vaig pensar que seria bona idea provar amb un col·lectiu nou per ampliar així els meus coneixements i experiències. La veritat és que quan vaig començar els meus estudis universitaris no tenia la idea de fer feina amb gent gran, però ara que ja fa més d'un any que faig feina a VINCLE puc afirmar que m'ha sorprès positivament treballar amb aquest nou col·lectiu.
En què consisteix la teva tasca dins el programa i en quin àmbit territorial desenvolupes les teves funcions?
El programa tracta de dinamitzar un habitatge intergeneracional (on conviuen joves fins a 35 anys i majors de 65 anys) i fer acompanyament a les comunitats veïnals de l'Institut Balear de l'Habitatge (IBAVI).
Als habitatges intergeneracionals les tasques consisteixen en dinamitzar les activitats que duran a terme els llogaters i les llogateres depenent dels seus interessos i promoure el bon veïnatge. És un projecte que tracta de donar resposta a la soledat no desitjada que viuen les persones majors, a la vegada que els joves poden aprendre coses de la gent gran.
Per altra banda, estic fent acompanyament a sis comunitats veïnals de l'IBAVI a Palma. Una de les tasques diàries és la gestió de conflictes i la conscienciació sobre les normes i la bona convivència. També, a causa de visitar cada dia les comunitats, ens trobem amb situacions que cal derivar als serveis corresponents.
Pel que fa a la gestió d'aquestes comunitats, quines són les situacions residencials que tenen aquestes persones i quin tipus d'intervenció s'intenta aportar amb aquest servei?
Estic intervenint en les comunitats que l'IBAVI ha considerat més necessàries segons les seves característiques. Hi ha comunitats on cal més treball de conscienciació sobre les normes comunitàries. Els llogaters i llogateres de les comunitats en les quals intervenim agraeixen les visites d'una persona referent per poder parlar de les situacions que els preocupen.
"Les sinergies entre generacions sorgeixen quan les persones col·laboren, comparteixen coneixements i aprenen les unes de les altres"
Treballem per empoderar als llogaters i llogateres a canviar situacions amb les quals no es troben còmodes. També se'ls hi dona un espai per poder parlar sobre el que els preocupa del lloc on viuen.
L'altre pilar del projecte són les llars intergeneracionals. La promoció d'habitatges de Maó (Menorca) que gestiona VINCLE ha estat la primera experiència a ses illes d'aquest tipus de projecte. Des del teu punt de vista, com s'ha desenvolupat aquest primer any i escaig del projecte i quines dificultats i oportunitats heu pogut detectar?
L'inici de la intervenció de VINCLE a la promoció d'habitatges intergeneracionals s'ha centrat a traslladar l'essència del programa als i les residents, crear un sentiment de comunitat i vincle amb totes elles, lidiant per descomptat amb les mediacions que això comporta, perquè hem de tenir present que s'ha agrupat un total de 57 persones, cadascuna amb la seva vida i la seva motxilla.
És quelcom que, en un inici, no ha estat fàcil. Sobretot per a les persones majors de 65 anys, les quals no tenen l'experiència o la mateixa filosofia que les persones joves, de compartir espais de la seva vida privada o de participar en activitats amb persones que en un primer moment, no formen part del seu nucli més proper. Davant d'això, hem vetllat per un equilibri entre la vida personal i la intimitat de cadascú en la vida comunitària.
També ens hem trobat amb una diferència d'interessos, valors i necessitats. El seu dia a dia i les seves responsabilitats personals i laborals també han jugat un paper molt important a l'hora de proposar activitats i tallers. És per això que fem assemblees per facilitar, sempre que es pugui, una oferta atractiva i amb disponibilitat de participació per a tothom.
Com bé dius, la promoció de Sant Ciril a Maó és la primera experiència d'un projecte amb aquestes característiques a les illes i això ens ha ofert l'oportunitat d'aprofitar aquesta experiència per prevenir i reajustar la nostra intervenció a Mallorca, sobretot amb aquells aspectes que només es poden copsar durant la pràctica diària.
Quins perfils de persones viuen en un habitatge intergeneracional. Quines són les seves dinàmiques i com es desenvolupa la convivència? En què consisteix la intervenció de les professionals de VINCLE?
El model d'habitatge intergeneracional és capaç de crear sinergies entre dues etapes vitals molt distants, com són la joventut d'entre 18 i 35 anys i la bellesa, considerada a partir dels 65 anys. Les residents d'aquests habitatges són persones que han estat seleccionades per l'IBAVI amb dues intencionalitats; d'una banda, facilitar lloguers amb un cost accessible i, d'altra banda, donar una resposta a l'aïllament, la soledat i la vulnerabilitat del col·lectiu de gent gran, així com l'obtenció d'un benefici vital i educatiu dels joves, fent de la diversitat generacional, una dinàmica d'interacció i participació positiva que contribueixi a una bona convivència.
A diferència d'altres experiències de cohabitatge intergeneracional, en aquest cas no comparteixen pis, és a dir, cada persona viu independentment a casa seva i la relació intergeneracional es duu a terme als espais comuns.
La nostra tasca és dinamitzar tallers, activitats, xerrades, cursos i tota mena d'iniciatives proposades pels i les residents, que permetin la valoració de la diversitat generacional i el reconeixement social. L'objectiu és impulsar que les residents tinguin un paper actiu de responsabilitat i decisió en l'elecció i dinamització d'activitats i que en un futur, es generi una dinàmica de participació, suport i bona convivència.
Crec que un dels elements que hem de tenir més presents en experiències intergeneracionals és el temps. Entendre el paper del temps ens ajuda a reconèixer que les relacions significatives i les sinergies no es poden forçar ni accelerar; requereixen paciència, espai i oportunitats per desenvolupar-se de manera natural.
Les sinergies entre generacions sorgeixen quan les persones col·laboren, comparteixen coneixements i aprenen les unes de les altres. Tot i que aquest procés és orgànic, la nostra funció és la de proporcionar suport, facilitar oportunitats i fomentar la interacció espontània.
Finalment, com valores la teva experiència fins ara treballant a VINCLE? Com definiries la feina que desenvolupa la nostra entitat des de l'àmbit social i comunitari?
Ja fa més d'un any que treballo a VINCLE i estic gaudint molt l'experiència i de les persones que conec dia a dia.
Des de VINCLE treballem per millorar la qualitat de vida de les persones. Les persones es troben en el centre de la nostra intervenció i em sento còmode treballant per fer front a les desigualtats que viuen els llogaters i les llogateres, i per acompanyar-les en el seu procés de canvi.
Valor molt positivament poder aprendre de les experiències de les meves companyes a les reunions que fem del grup de treball. En aquestes reunions compartim el que ens preocupa, ens ajudem i, pel fet de ser de Mallorca, em serveixen per conèixer el treball que es fa a Catalunya. També destaco la importància que dona VINCLE a la formació dels treballadors i treballadores, ja que he pogut continuar formant-me en allò que m'interessa.
VINCLE m'ha donat l'oportunitat de viure experiències professionals noves i de continuar aprenent.
Comments