top of page

“No podem avançar en la igualtat mirant el món sempre amb els mateixos ulls”


Amb motiu d’aquest 8M, entrevistem a la nostra companya Lídia Guisado, tècnica de VINCLE al Servei d’Igualtat de l’Ajuntament de Palamós.

 

Volem que la Lídia ens expliqui com funciona un servei tan necessari com aquest, que ofereix atenció, acompanyament i assessorament en matèria emocional i legal a persones que han viscut o estan vivint una situació de violència o discriminació. Parlem amb ella sobre la seva participació en projectes relacionats amb l’àmbit del gènere i li preguntem com viu el 8M i com creu que es pot fer una sensibilització més efectiva per la igualtat.



Hola, Lídia. Explica'ns una mica la teva trajectòria professional i personal en l'àmbit de la igualtat.

 

Ha estat un àmbit en el qual sempre hi he estat vinculada. Vaig estudiar Psicologia a la Universitat de Girona, on vaig poder anar fent tastets d'assignatures en què s'introduïa coneixements teòrics en l'àmbit de la violència de gènere i de la igualtat, amb un professorat molt potent que estava treballant en aquests àmbits d'intervenció.També vaig fer un curs de voluntariat de la Universitat on la Unitat d'Igualtat de Gènere de la UdG ens va fer una petita introducció sobre la perspectiva de gènere. Totes aquestes experiències em van generar molta curiositat i vaig decidir fer el meu treball final de grau sobre els mites de l'amor romàntic que, des del meu punt de vista, va ser la porta d'entrada cap aquest univers tan divers.


L'any 2017, vaig iniciar el meu projecte professional a una entitat del tercer sector i em vaig voler especialitzar, realitzant diferents formacions en diferents entitats i universitats. Per això, l'any 2020 vaig cursar el Màster en Recerca i Intervenció Psicosocial a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la menció d'infància, adolescència i gent gran i, també, la de cultura, gènere i minories.


Sempre m'he considerat una persona inquieta i amb ganes d'aprendre sobre allò que no conec. Per això em vaig endinsar encara més en l'àmbit de gènere. Vaig tenir la sort de poder fer el treball final de màster molt ben acompanyada per l'equip i persones de Trànsit* Barcelona, un espai d'atenció a les persones transgènere, que em va aportar dos aspectes importants per a mi: primerament, un munt d'eines i coneixements i, d'altra banda, un espai de reflexió profunda sobre què volia fer en el meu futur.


Actualment, treballes a VINCLE, en concret al Servei d'Igualtat de Palamós. Quina és la teva tasca i a qui ateneu?


Podem dir que el Servei d'Igualtat està estructurat en dos espais diferents: Per una banda, oferim un espai d'atenció a persones que hagin patit, estiguin patint o puguin patir una situació de violència de gènere. I, per altra banda, també oferim un espai d'atenció a persones que han patit, pateixen o siguin susceptibles de patir qualsevol situació de discriminació per raó de la seva orientació sexual, identitat o expressió de gènere.


Ho fem mitjançant un espai d'escolta, acompanyament i assessorament cap a dones i persones del col·lectiu LGBTIQ+. De manera més concreta, es tracta de generar un espai segur on la persona pugui expressar les seves emocions, les seves pors, els seus dubtes i poder explorar, de manera conjunta, quines són les seves necessitats. Així podem valorar quins recursos del territori són necessaris activar durant el procés d'intervenció.


"Una de les demandes que més rebem al Servei d'Igualtat per part de les dones és poder sortir del cicle de violència"

Durant l'any que porto en el servei, m'he trobat múltiples casuístiques. A vegades ens hem trobat persones que només necessiten venir i explicar què els hi passa i, altres vegades, persones amb una problemàtica molt gran, que necessiten un acompanyament psicològic amb més intensitat. Treballem coordinadament amb Serveis Socials i l'Àrea d'atenció a Famílies, on col·laborem amb professionals de la psicologia per poder realitzar un acompanyament de qualitat.


En aquest espai també disposem d'un servei d'assessorament legal en violències i dret de família. Consisteix en la intervenció d'una advocada especialitzada que permet resoldre dubtes amb relació a tràmits judicials: divorcis, guarda i custòdia, denúncies per violència, etc. Paral·lelament, acompanyem en la sol·licitud del tràmit per demanar la justícia gratuïta. És un servei que oferim amb una periodicitat mensual i que està molt arrelat en el municipi.


En segon lloc, disposem d'un espai d'atenció a entitats, serveis, departaments de l'Ajuntament: (en aquest cas, comença en minúscula) acompanyem aquests organismes en matèria d'igualtat. S'impulsa, doncs, el treball en xarxa i coordinació amb els diferents agents per desenvolupar accions de sensibilització i prevenció de la desigualtat de gènere, violències masclistes i LGTBQ-fòbiques.


Com poden accedir al servei les persones que ho requereixen?


L'accés al servei es pot produir de diverses maneres. Poden sol·licitar-lo personalment o poden venir derivades des dels serveis de referència com ara el CAP o altres serveis sanitaris i des de Serveis Socials. A vegades també arriben a través del SAI (Servei d'Atenció Integral) o SIAD (Servei d'Informació i atenció a les dones) de la comarca. Per això, és tan important la coordinació amb els diferents agents que treballen en el territori, perquè així podem compartir dades i oferir una millor gestió dels casos que ens arriben.

 

 

Com treballeu la sensibilització al territori des del servei?


La treballem des de diferents vessants: Fem una publicació setmanal a través de les xarxes socials del Servei d'Igualtat de Palamós. Compartim informació relacionada amb l'actualitat: notícies, coneixements, activitats, actes... El nostre objectiu és donar visibilitat a allò que té a veure amb la igualtat, les violències i col·lectiu LGBTBIQ+.


També fem un treball de sensibilització a través de formacions en diferents àmbits. Recentment, vam impartir dos tallers (un sobre violències i l'altre sobre diversitat sexual, afectiva i de gènere) a un centre d'educació especial del municipi. Va ser molt interessant perquè vam generar un espai on vam compartir informació sobre recursos del territori, conceptes i diferents opinions al respecte. L'alumnat es va mostrar motivat i el professorat va demanar repetir-lo pel curs vinent.

 



La Lídia al seu lloc de treball, on realitza atenció directa a les persones que sol·liciten la intervenció del Servei d’Igualtat de Palamós

 

Durant aquest any, hem avançat en la programació d'activitats als centres educatius: tant pel que fa a l'alumnat com el professorat. Aquestes formacions són adaptables i es poden traslladar a altres col·lectius, com per exemple, personal de l'Ajuntament o entitats que ho sol·licitin.


I, finalment, sensibilitzem a través de la campanya anual que s'impulsa des del servei. Enguany tenim dues propostes diferents: Sensibilització entorn de les diferents formes de violència i sensibilització envers la LGTBIQ-fòbia a l'esport.


En què consisteix l'atenció que oferiu a les dones que arriben al servei? Quines són les consultes més habituals que rebeu?


A les dones que arriben al servei se'ls hi pot oferir atenció directa, un entorn d'acollida i atenció psicològica on informem, assessorem, detectem i derivem a altres recursos, en el cas que sigui necessari. En aquests moments, només s'ofereix l'atenció individualitzada, però ja s'està plantejant d'impulsar espais d'atenció psicològica en format grupal.


Una de les demandes que més rebem al Servei d’Igualtat per part de les dones és poder sortir del cicle de violència. És un procés difícil i depèn molt de la persona, dels seus temps, del context en què es troba, de quina xarxa de suport té... A vegades arriben dones que saben què els passa i volen trencar amb aquesta situació separant-se, d'altres arriben al servei qüestionant el que estan vivint a casa, però no saben com començar a desfer tot aquest garbuix i, en canvi, d'altres arriben al servei sense saber què els passa.


D'altra banda, donem assessorament legal en l'àmbit de les violències i dret de família. La principal demanda en aquest àmbit és la informació en relació amb divorcis o separacions i, de manera més intensa quan hi ha menors involucrats. Ens pensem que quan la persona surt de l'entorn de violència ja se n'oblida del tot i pot continuar el seu procés de reparació, però no és així. Després s'obre tot el procés judicial: desfer el vincle legal que tinc amb la meva exparella, regularitzar les mesures amb relació al fill/a, presentar-ho al jutjat... És un procés lent.


Podem trobar moltes altres casuístiques, perquè són processos individuals i no són lineals. Per això la importància de generar un espai de confiança on les persones sàpiguen que poden venir, que no seran jutjades pel que diuen o pel que fan i que puguin decidir com un agent actiu.


I pel que fa al col·lectiu LGTBIQ+ i les persones racialitzades, com actueu?


L'any passat vaig atendre a dues persones que van patir una discriminació en l'àmbit laboral per raó d'orientació sexual. En aquest cas, vaig acompanyar a les dues persones que havien rebut assetjament laboral durant el procés d'investigació que va obrir la Generalitat. També vam treballar molt coordinadament amb el SAI Comarcal.


"En l'àmbit de la igualtat, la formació i la sensibilització són dues accions molt importants, que van de la mà"

En referència a les persones racialitzades, tinc la sort de cooperar de ben a prop amb la tècnica d'immigració de l'Ajuntament. Això m'ajuda molt a tenir espais de reflexió en referència a l'atenció que ofereixo des del servei o a la comunicació, amb l'objectiu d'intentar que sigui el màxim inclusiva possible. Generem espais de revisió una vegada al mes.


A banda de la teva feina al Servei d'Igualtat de Palamós, participes en altres projectes en matèria de gènere?


A banda del Servei d'Igualtat, també participo en el Comitè d'Igualtat de Càritas Diocesana de Girona des de l'any 2020. És un espai on ens trobem diverses professionals de l'entitat amb l'objectiu d'impulsar accions a la nostra entitat. Durant els últims anys hem fet la revisió del pla d'igualtat per poder-lo actualitzar i implementar les noves mesures. També hem estat treballant conjuntament per dissenyar el protocol d'assetjament sexual en l'àmbit laboral. Aquest any és el primer any que executem activitats amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones.


D'altra banda, l'any 2023 em vaig animar a participar a l'Associació La Nut per dur a terme punts liles i multicolor. Un espai de sensibilització en relacions d'igualtat i respecte, però sobretot un punt de suport, assessorament, atenció i seguretat per a les dones i pel col·lectiu LGTBIQ+ amb relació a les violències a l'oci nocturn.


Quina reivindicació creus que és més necessària en una data com el 8-M?


Crec que cal continuar lluitant per una igualtat efectiva. Ara bé, considero que no s'ha de fer una reivindicació un dia concret, sinó que s'ha de plantejar un treball constant i amb tots els agents capacitats possibles. Les reivindicacions del 8-M han d’estar presents durant tot l’any. D’aquesta manera es pot arribar a fer una bona sensibilització.


En l’àmbit de la igualtat, la formació i la sensibilització són dues accions molt importants, que van de la mà. I no només focalitzar-ho als centres educatius, sinó que ha de ser un treball transversal a tota la societat.


No podem avançar en la igualtat mirant sempre el món amb els mateixos ulls. Ni si sempre llegim els mateixos llibres. Necessitem ulleres noves, que siguin multicolors i llibres amb un contingut diferent. Com va dir Angela Davis: "No estic acceptant les coses que no puc canviar, estic canviant les coses que no puc acceptar".


Finalment, quin missatge voldries donar per aquest 8-M?


Un missatge? Que cal que tothom se sumi a la lluita per la igualtat.

Comments


Ancla 1
bottom of page